Nom: Enric Vall i Dalmau - President CTT Borges
Data de naixement: 15 de juny de 1954
Lloc de naixement: La Pobla de Cérvoles
Com i per què vas decidir involucrar-te en el projecte del CTT Borges?
La meva relació amb el tennis de taula es remunta al 1968 quan vaig venir a estudiar al Col·legi Ntra. Sra. de Montserrat d’aquí Les Borges i el professor Sr. Pere Ràfols em va ensenyar a jugar-hi i a organitzar i fer funcionar el propi Club, que a les hores es deia Club Tennis Borges, d’aquí va néixer la primera Lliga provincial que juntament amb cinc clubs més vàrem iniciar.
Juntament amb dos amics més de La Pobla, l’any 1972 vàrem fundar el Foment Club T.T. que va competir en totes les competicions provincials, catalanes i estatals de l’època, assolint la fita de tenir vint-i-tres fitxes d’una població de 230 habitants.
Com pots veure, el tennis de taula és el meu esport. Fa vint-i-nou anys que visc a la ciutat i l’activitat del tennis de taula hi ha estat present quasi sense interrupció i d’una manera o d’altra m’he anat relacionant i en els darrers sis anys, ja sia com a patrocinador a través de la nostra empresa Grup Vall, o com a col·laborador posant-hi el cor i l’ànima.
Quin és el perfil dels membres de la nova Junta Directiva?
El denominador comú és que essencialment són gent encantadora, disposats a treballar en el que saben fer i posar-ho al servei del col·lectiu; uns posem la força del treball, altres l’experiència en organitzacions, ja sia esportives o empresarials, altres el savi consell de l’experiència en l’edat, però tots sense excepció, la il·lusió, la generositat i l’alegria de formar part d’un projecte amb sentit.
Quins són els objectius d’aquesta nova Junta Directiva?
Construir el millor club del món; dit així pot semblar pedant i descabellat, però és el que volem; per nosaltres el millor club del món és aquell que aconsegueix ser el més estimat, els resultats esportius només seran una conseqüència del primer.
Quins canvis fareu per aconseguir-ho?
Estimar vol dir donar; tots sense excepció som conscients que al club només té cabuda aquell que entén aquesta premissa com absolutament irrenunciable i ho ha de plasmar cada dia i a cada instant mostrant generosament el millor que hi ha dins nostre.
No n’hi ha prou en ser bons directius, tècnics i jugadors, hem de ser essencialment bones persones; tothom que d’una manera o altra es relacioni amb el Club s’ha de sentir apreciat i ha de fer córrer la veu; aquest és el missatge, podem dir-li canvi si es vol, el que tinc molt clar és que, si som capaços d’assumir completament aquest mandat, ens fluirà també generosament tot allò que necessitem.
A nivell esportiu, com encareu aquesta temporada?
Amb tretze equips que participen a la Copa d’Europa, la Súper Divisió estatal, la Súper Divisió catalana, la Primera estatal i les provincials en totes les categories que van de veterans a infantils; més de seixanta jugadors federats que a més , juguen també competicions individuals en tots el àmbits. Els objectius són variats, però el fonamental es créixer com a club en totes les vessants.
Que suposarà pel club el nou Centre de Tecnificació?
Estem treballant en tots els fronts per que es construeixi el nou pavelló especialitzat en el nostre esport, dins de la nova política del Consell Català de l’Esport de dotar a les quatre demarcacions territorials d’un Centre de Tecnificació; està previst tenir-lo dins l’actual Legislatura.
Disposar d’una instal·lació com aquesta és fonamental per l’expansió definitiva del Club i obrir-lo no només a la ciutat i comarca, sinó a jugadors d’arreu del món, com passa al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès, no és una utopia pensar-hi.
Com s’explica l’evolució del tennis de taula a Les Borges els darrers anys?
Com he dit abans, la nostra ciutat ha estat capdavantera en la pràctica d’aquest esport, són quasi quaranta anys que hi ha gent creant escola; s’ha treballat en moltes direccions i en totes hem tingut suport; Institucions com el Consell Català de l’Esport, Diputació, Unió de Federacions Esportives Catalanes, Federació Catalana de Tennis de Taula, Consell Comarcal i fonamentalment l’Ajuntament de la ciutat, així com empreses locals i fins i tot de forasteres. Les Borges és la ciutat catalana que més campionats nacionals s’hi han celebrat; quatre, així com l’encontre internacional amistós entre les seleccions d’Anglaterra i Catalunya l’any 2002 amb un èxit aclaparador en participació ciutadana, encara no superat per cap altra ciutat; al 2005 vàrem organitzar per primera vegada els campionats d’Espanya Absoluts amb una participació rècord fins a la data.
En resum, la cosa ve de lluny i els que tenim la responsabilitat de donar-li continuïtat ens sentim molt motivats per treballar amb humilitat i alegria.
Quin és el paper que juga la massa social del club?
És fonamental per la fortalesa de la Institució, en aquest moment tenim més de seixanta jugadors que participen en competicions federades i una vintena que venen al club a jugar per lleure, que contribueixen a la sostenibilitat aportant 15 € al mes i 150 socis col·laboradors que amb 30 € l’any se senten partícips del projecte i a més, poden gaudir de les instal·lacions del club, situat al nº 37 de l’avinguda Francesc Macià, tots el divendres de l’any. Cal ressaltà que tenim una mitjana de 200 espectadors al pavelló els dies de partit del primer equip; sens dubte el més concorregut de tot l’Estat.
Què es el que més t’agrada del tennis de taula? T’agrada jugar-hi?
Començaré per la segona pregunta; sí m’encanta jugar-hi, el problema que encara no he pogut resoldre fins ara, una caiguda el passat 2 de gener d’aquest 2007, em vaig trencar el canell dret i no he recuperat del tot la mobilitat, com pots imaginar-te em sap greu avorrir al contrincant; espero recuperar-me properament.
El que més m’agrada són les relacions humanes que a través del tennis de taula he fet i segueixo fent, jo ho veig com una gran família que constantment està creixent; mira, per resumir-te el que sento et diré que, com saps, també sóc el president de la Representació Territorial a Lleida de la Federació Catalana des de fa sis anys; doncs bé, un dels reptes que em vaig proposar engegar va ser la Lliga de Veterans, em va costar molt, doncs els antics companys dels anys setanta com també a mi, ens ha crescut la panxa i això de plegar pilotes del terra es fa complicat, finalment ens vàrem retrobar i he de confessar-te que és magnífic guanyar però també ho és el perdre veien el semblant de l’amic contrincant, satisfet d’haver tornat; això no té preu.
Què li fa falta al club per ser, encara més gran?
He parlat de la generositat, per mi es la essència de la nostra vida, donem-li tot el que puguem i ell ens ho tornarà multiplicat, però per damunt de tot, fem-ho amb alegria, no hi ha res més meravellós que el somriure d’un nen amb la complicitat manifesta en els ulls dels pares, nosaltres tenim el privilegi de veureu molt sovint, tant en les instal·lacions del club com quan els acompanyem arreu.
El club serà el que els ciutadans de Les Borges i Les Garrigues, voldrem que sia; nosaltres, la Junta Directiva actual i segurament les que vindran, només guiarem aquest desig amb humilitat, generositat i alegria.
Moltes gràcies per donar-me l’oportunitat de parlar del CTT Borges mitjançant aquesta revista tant propera a la ciutadania de la nostra comarca, a la vegada que faig una crida a tots els que vulgueu participar en el projecte comú, ho podreu fer adreçant-vos al propi club per la pàgina web: CTT Borges.com o bé, deixant notificació a la bústia del local social.
Una abraçada.
Enric Vall i Dalmau
