Article diari Segre 5 de juny de 2008

EL DAVID DEL TENNIS TAULA

Petit en pressupost però gran en dedicació, il.lusió i afició, el
CTTBorges s’aproxima a representar el David vencedor contra el Goliat,
personificació, en aquest cas, del tennis taula. Instalat desde fa tres
anys a la màxima categoria nacional, la superdivisió, encara no ha
guanyat la gran batalla pero hi treballa dur. Aquesta temporada s’ha
quedat a les portes de la final. El Club Tennis Taula de Borges (CTT
Borges) ha quedat entre els quatre millors clubs d’Espanya. Amb una
afició que no es perd ni un partit, el CTT Borges té allò que sommien
d’altres clubs esportius, “són més que un club” són com una gran
familia. Inclús compten amb el fill prodi, que no és ni més ni menys que
el soci d’honor Pere Ràfols, el culpable de que la ciutat comencés a
estimar a aquest esport minoritari ara fa més de 40 anys, que essent
frare caputxi a l’escola Mare de Déu de Montserrat va marxar a sud
amèrica i ha tornat, casat, a viure a Les Borges.
El tennis taula a Les Borges és un moviment social que ha fet que
aquesta temporada, ja closa, el pavelló Francesc Macià, on es celebren
els partits, hagi estat un dels que més espectadors d’Espanya ha tingut,
amb una mitjana de 250 aficionats. El primer equip compta amb la mestría
del xinès Hu Bin, que fa quatre anys va ser temptat per les espectatives
del CTT Borges, al que va arribar desde Xina de la mà del que llavors
era president, David Riu. “És com el futbol amb els brasilers, qui no té
un xinès al tennis taula, no és ningú”, bromeja Riu.
El president del CTTBorges, Enric Vall, explica que la evolució del club
es deu principalment a la “honestitat, dedicació i il.lusió amb la que
treballem tots perque algún dia Les Borges sigui la catedral del tennis
taula” i acaba la frase amb un somriure de profeta. Quan diu tots es vol
referir a la junta directiva del club, afició, administracions, jugadors
i als socis, uns 250 entre federats, col.laboradors i la cantera de 30
nens d’entre 5 i 14 anys. El club s’esforça per sembrar la llavor del
tennis taula impartint classes a les escoles i l’institut de la ciutat.
Més enllà de les ajudes de l’ajuntament, que prepara amb el club un
projecte de centre de tecnificació, de les de la Diputació i dels
ingressos dels socis i els esponsors (que ara estan negociant) el
creixement del club es deu sobre tot a la humilitat propia dels que són
grans i han estat educats amb els valors del tennis taula: “respecte i
honestitat”, diuen el Vall i el Riu. Aquests dos valors, que comencen a
aprendre els nens desdels 5 anys, quan encara ni arriben a les taules,
es reflecteixen en el simple gest de donar-se la mà abans i després de
cada partit.