Doncs per l'absència del David Riu, us deixare el que ha donat de sí aquesta anada de les semifinals del play-off.
ANDREW BAGGALEY-CHUAN CHIH YUAN 1-3
HU BIN-ROBERT GARDOS 3-1
J.L.ANDRADE-HE ZHI WEN 0-3
HU BIN-CHUAN CHIH YUAN 3-1
ANDREW BAGGALEY-ROBERT GARDOS 1-3
Derrota per la mínima davant l'etern campió!
CRÒNICA ANADA DE LES SEMIFINALS PLAY-OFF 2008 per JOSEP FRANCESCH.
Bones a tots! Avui no faré una crònica, crec que deixaré els meus sentiments que parlin per si mateixos, i per tant realitzaré un petit monòleg del que vaig viure personalment.
Tothom esperava aquest partit amb candeletes, especialment jo, ja que debutava com a comentarista juntament amb el meu gran amic, Rafael Monzó. El dissabte al matí tenia els nervis a flor de pell per intentar viure un partit dels que fan història...
A les 12 del migdia, jo, amb les estadistiques a punt, vaig rebre una trucada del entrenador Ismael Caymel, que em comentava que el Chuan Chih-Yuan, estava a la capital del oli...jo no mu creia al principi, tot i que l'Isma m'ho va assegurar.
Tot confús vaig arribar al pavelló,amb les estadistiques del jugador de Taipei, on efectivament estava allí present.Encara estava més nerviós, ja que no em veia prou capaç de comentar les jugades en les que ens podria propiciar aquest crack.
A les 5 de la tarda donava inici el xoc més esperat de tota la temporada, el rival que tothom vol batre, al "enemic" de tots...EL CAJA GRANADA.
Davant unes 800 persones l'enfrontament va donar inici amb un partit espectacular: Baggaley-Chuan Chih Yuan (s'enfrontaven el numero 1 de la Gran Bretanya, contra el numero 1 de Xina Taipei)
El matx va començar molt apretat ja que Baggaley estava motivadíssim pel xoc i el seu germà Steven, en que moments anteriors al matx, em va comunicar que desitjava poder gaudir d'aquest gran partit.
Sense desmarxar-nos del partit, Baggaley va començar molt be, pero es que Chuan Chih Yuan es va fer valer per la seva grandíssima experiència, i es va endur el primer joc per un apretat 11-9.
El públic a partir d'aquell mateix instant, va començar a esperonar el nom del Andrew sense temps per respirar, i gràcies a aquest fet Andrew va igualar la "contienda"
En el tercer i quart joc, Baggaley ho va donar tot, portant la iniciativa del matx, pero Chuan amb els seus Contratops damunt de taula va fer pujar el 0-1 pels andalusos.
Tot i el 0-1 en contra, el pavelló Francesc Macià, encara és va motivar més, ja que tothom esperava que el crack indiscutible de Les Borges; el xinès Hu Bin ens delaités amb la seva gran potència damunt la taula.
I així va ser, Hu Bin va fer un recital espectacular de bon joc, on molts dels jugadors i simpatitzants que és van donar cita al pavelló de Les Borges, no podien assimilar el que estaven veient (ni jo tampoc).
Bin, no va donar opció a Gardos i menys quan al primer joc, hi va haver un punt dubtós, on els col·legiats del encontre no van acceptar la queixa del Austriac, i el públic encara és va enfurismar més.
Amb el 1-1 al marcador, les 800 persones cridant com a bojos, grans, petits, jugadors....i sobretot l'speaker!!!!! Josep Farré, un home q és capaç de posar la pell de gallina a qualsevol element viu q estigués a un radi de 200 metres...Senzillament impressionant!
Era el torn de Jose Luis Andrade, contra He Zhi Wen; un jugador que ningú entèn com als 46 anys d'edat pot estar a l'èlit del tennis taula.
El jugador de Sant Fost, acompanyat sempre per la seva mare, va jugar al nivell que tothom esperava, i en més d'una ocasió va fer aixecar el public del seu seient amb punts inversemblants.Tot i el grandíssim partit que va realitzar Andrade, no va poder posar en ventatja els Garriguencs, ja que semblava que al partit posterior, era totalment impossible que Bin derrotés al actual numero 13 del món.
Pero no va ser així, el xinès més motivat que mai, va començar a treure la fúria que havia acumulat aquests 3 anys a Les Borges (no havia vist mai el xinès animant-se a si mateix)
Chuan Chih-Yuan, no s'esperava per res del món que Gardos hagués de decidir el matx, pero al cap i a la fi ho va fer.
Crec que tots els espectadors del matx inclòs Vladimir Choubine, no oblidaran mai, que Chuan, va perdre un partit a Les Borges Blanques. Es va veure al Hu Bin més en forma de la seva història al Borges, i que va derrotar al de Taipei en un 3-1.
Amb el partit igualat, Baggaley no va poder fer res davant Gardos, ja que al partit contra Chuan va desgastar bona part de la seva energia, tot i que posant-se 1-0 a favor, tothom és veia amb la victòria al sarró. Pero Gardos va treure forces de flaquesa i és va endur el matx per un 3-1.
Personalment, aquesta experiencia no l'oblidare mai, ja que fer de comentarista davant 800 persones, amb el Caja Granada (i tota la seva artilleria) amb Monzó comentant, ambient de gala i el grandisim Josep Farre amb el micro,NO TE PREU!
Ara a donar la campanada a Granada!
Gràcies per llegir-ho!
ANDREW BAGGALEY-CHUAN CHIH YUAN 1-3
HU BIN-ROBERT GARDOS 3-1
J.L.ANDRADE-HE ZHI WEN 0-3
HU BIN-CHUAN CHIH YUAN 3-1
ANDREW BAGGALEY-ROBERT GARDOS 1-3
Derrota per la mínima davant l'etern campió!
CRÒNICA ANADA DE LES SEMIFINALS PLAY-OFF 2008 per JOSEP FRANCESCH.
Bones a tots! Avui no faré una crònica, crec que deixaré els meus sentiments que parlin per si mateixos, i per tant realitzaré un petit monòleg del que vaig viure personalment.
Tothom esperava aquest partit amb candeletes, especialment jo, ja que debutava com a comentarista juntament amb el meu gran amic, Rafael Monzó. El dissabte al matí tenia els nervis a flor de pell per intentar viure un partit dels que fan història...
A les 12 del migdia, jo, amb les estadistiques a punt, vaig rebre una trucada del entrenador Ismael Caymel, que em comentava que el Chuan Chih-Yuan, estava a la capital del oli...jo no mu creia al principi, tot i que l'Isma m'ho va assegurar.
Tot confús vaig arribar al pavelló,amb les estadistiques del jugador de Taipei, on efectivament estava allí present.Encara estava més nerviós, ja que no em veia prou capaç de comentar les jugades en les que ens podria propiciar aquest crack.
A les 5 de la tarda donava inici el xoc més esperat de tota la temporada, el rival que tothom vol batre, al "enemic" de tots...EL CAJA GRANADA.
Davant unes 800 persones l'enfrontament va donar inici amb un partit espectacular: Baggaley-Chuan Chih Yuan (s'enfrontaven el numero 1 de la Gran Bretanya, contra el numero 1 de Xina Taipei)
El matx va començar molt apretat ja que Baggaley estava motivadíssim pel xoc i el seu germà Steven, en que moments anteriors al matx, em va comunicar que desitjava poder gaudir d'aquest gran partit.
Sense desmarxar-nos del partit, Baggaley va començar molt be, pero es que Chuan Chih Yuan es va fer valer per la seva grandíssima experiència, i es va endur el primer joc per un apretat 11-9.
El públic a partir d'aquell mateix instant, va començar a esperonar el nom del Andrew sense temps per respirar, i gràcies a aquest fet Andrew va igualar la "contienda"
En el tercer i quart joc, Baggaley ho va donar tot, portant la iniciativa del matx, pero Chuan amb els seus Contratops damunt de taula va fer pujar el 0-1 pels andalusos.
Tot i el 0-1 en contra, el pavelló Francesc Macià, encara és va motivar més, ja que tothom esperava que el crack indiscutible de Les Borges; el xinès Hu Bin ens delaités amb la seva gran potència damunt la taula.
I així va ser, Hu Bin va fer un recital espectacular de bon joc, on molts dels jugadors i simpatitzants que és van donar cita al pavelló de Les Borges, no podien assimilar el que estaven veient (ni jo tampoc).
Bin, no va donar opció a Gardos i menys quan al primer joc, hi va haver un punt dubtós, on els col·legiats del encontre no van acceptar la queixa del Austriac, i el públic encara és va enfurismar més.
Amb el 1-1 al marcador, les 800 persones cridant com a bojos, grans, petits, jugadors....i sobretot l'speaker!!!!! Josep Farré, un home q és capaç de posar la pell de gallina a qualsevol element viu q estigués a un radi de 200 metres...Senzillament impressionant!
Era el torn de Jose Luis Andrade, contra He Zhi Wen; un jugador que ningú entèn com als 46 anys d'edat pot estar a l'èlit del tennis taula.
El jugador de Sant Fost, acompanyat sempre per la seva mare, va jugar al nivell que tothom esperava, i en més d'una ocasió va fer aixecar el public del seu seient amb punts inversemblants.Tot i el grandíssim partit que va realitzar Andrade, no va poder posar en ventatja els Garriguencs, ja que semblava que al partit posterior, era totalment impossible que Bin derrotés al actual numero 13 del món.
Pero no va ser així, el xinès més motivat que mai, va començar a treure la fúria que havia acumulat aquests 3 anys a Les Borges (no havia vist mai el xinès animant-se a si mateix)
Chuan Chih-Yuan, no s'esperava per res del món que Gardos hagués de decidir el matx, pero al cap i a la fi ho va fer.
Crec que tots els espectadors del matx inclòs Vladimir Choubine, no oblidaran mai, que Chuan, va perdre un partit a Les Borges Blanques. Es va veure al Hu Bin més en forma de la seva història al Borges, i que va derrotar al de Taipei en un 3-1.
Amb el partit igualat, Baggaley no va poder fer res davant Gardos, ja que al partit contra Chuan va desgastar bona part de la seva energia, tot i que posant-se 1-0 a favor, tothom és veia amb la victòria al sarró. Pero Gardos va treure forces de flaquesa i és va endur el matx per un 3-1.
Personalment, aquesta experiencia no l'oblidare mai, ja que fer de comentarista davant 800 persones, amb el Caja Granada (i tota la seva artilleria) amb Monzó comentant, ambient de gala i el grandisim Josep Farre amb el micro,NO TE PREU!
Ara a donar la campanada a Granada!
Gràcies per llegir-ho!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada